Les follets  a Molins de Rei

 

Aquest cap de setmana les follets hem anat a la cerca del tresor a Molins de Rei. Al cau de la setmana passada vam seguir tot un grapat de pistes, però no vam poder aconseguir res encara, la darrera pista ens adreçava al cau de l'AE Jaume Vicens Vives, a Molins de Rei, així que hem hagut de contenir les ganes de trobar aquest tresor al llarg de tota la setmana i avui, per fi, l'hem trobat!!!

Però no tot era tan bonic com semblava, el cofre estava tancat!!!... Quina pena... Malgrat això, al costat del cofre hi havia un mapa amb una X marcada (Què original, oi?). La X, evidentment, senyalava la ubicació de la clau però, segons ens havien comentat els caps de l'agrupament local, per a obtenir la clau haviem d'omplir unes graelles que posaven a prova la nostra capacitat d'observació al llarg del camí fins a arribar a allà. Dit i fet, acte seguit totes ens vam posar en marxa a la recerca de la clau.

 

Un cop amb la clau a les nostres mans i les cames ben cansadetes, totes plenes d'ilusió, tocava emprendre el camí de tornada cap al CAU de Molins de Rei. Allà gaudirem de l'espai i en cap moment semblava que acabèssim d'arribar d'una feixuga ruta, sinò tot lo contrari, estàvem plenes d'energia i ganes de jugar i passar-nos-ho bé.

 

Amb el cofre i la clau al nostre poder, per fi vam poder obrir-lo i descobrir el que ens aguardava al seu interior: Un puzzle. Tot encara estava envoltat de misteri atès que no sabíem en el que consistia aquest puzzle. Ens dividirem en grups amb un tros de puzzle cadascú per a muntar-lo més ràpid. No obstant això, a l'hora d'ensamblar-ho tot junt ens adonarem de dues coses: 

Primerament sobraven peces, hi havia llocs on podien encaixar dues peces diferents, una amb motius bonics com flors i ocellets i una altra amb bruticia i brossa escampada per la natura. Malgrat que durant la ruta havíem vist molta brossa llençada pel terra, sabem que això no és ideal i que com hauria de ser realment és ple de coses boniques, per tant vam descartar les peces amb brossa. I d'altra banda ens faltava una peça, la peça central... On podia estar?

 

La peça resulta que es trobava amagada en un doble fons del cofre i no la havíem vista!!! Teníem tanta pressa per a completar el puzle que no hi havíem parat atenció a aquest petit detall.

Una vegada el trenca-closques estava complet ens venia al cap un neguit molt important: Què podíem fer per a que la natura romangués sempre verda i bonica, sense brutícia ni brossa per tot arreu?

Un dels principals principis Escoltes, com deia Baden Powell: "Un Escolta sempre deixa l'entorn millor de com ho ha trobat". Així que entre totes vam consensuar unes mesures d'actuació que duríem a terme en el nostre dia a dia i al cau per a mantenir la natura bonica i poder-ne gaudir molts anys més d'ella.

En arribar al Cau, després de totes les emocions viscudes, tocava, com és habitual en la nostra rutina, valorar el dia entre totes, així compartim amb la resta de la unitat com ens hem sentit i com podem ajudar-nos entre totes per a millorar i que tot sigui encara més divertit. Uns dels temes més repetits va ser que durant la ruta vam patir una miqueta el tros que el camí es transformava en un camp de matorrals punxants i lo divertit que havia sigut l'activitat del puzle i el temps lliure quan jugavem totes juntes.

Amb tot això, estàvem esgotades, així que amb les poques forces que ens quedaven vam haver de construir una cadena de roba llarguísima (vam donar moltes voltes al cau) i ens vam divertir moltíssim fent-ho, cadascú es treia allò que volia, alguns més que uns altres, però el resultat va ser l'esperat: Molta diversió i, a més, com ens havíem de posar el pijama, vam aprofitar, fer un 2x1 i a dormir, una mica apretadetes, per a no passar fred.

Al dia següent vam posar a prova les nostres aptituts de cooperació: Ens enfrontàvem a un repte que semblava inassolible. Havíem d'aconseguir agafar 3 objectes envoltats de lava. Els dos primers eren relativament fàcil i qualsevol podia agafar-los sense masses problemes. No obstant això el tercer objecte estava mooolllttt llluny, era impossible, ningú seria capaç mai d'arribar-hi sense caure al bassal de lava bullint....

 

 

 

 

 

 

Però per a la nostra sorpresa els caps ho van aconseguir, van treballar i colaborar totes juntes, confiant les unes en les altres i van assolir l'objectiu. Per descomptat nosaltres no podíem ser menys i vam posar en pràctica el mètode que acabàvem d'observar i, ondia tu!! va funcionar!! Vam ser capaços de, entre totes, arribar a agafar l'objecte!!!

Abans de l'hora de dinar totes vam fer una de les activitats que més ens va agradar del cap de setmana. Els caps ens van donar una sèrie de preguntes envers l'indret on ens trobàvem i que havíem de respondre demanant l'ajut de la gent dels voltants. Tot plegat va ser molt divertit: Vam fer descoberta de l'entorn, caminant per allà on crèiem que hi hauria més gent i preguntant pel carrer!!! Va ser alucinant. I a més a més, en arribar ens esperava una tirolina d'allò més emocionant!!!!

Per últim, havent dinat, ens tocava deixar l'entorn millor de com l'havíem trobat, és a dir, endreçar i netejar tot el que havíem embrutat al cau de l'AE Jaume Vicens Vives. D'altra banda, també volíem agrair'ls-hi que ens haguessin deixat, altruistament, el seu espai al llarg de tot el cap de setmana. Per això, entre totes, vam escriure una petita carta d'agraiment, signada per totes les Follets i les Caps.

Moltes gràcies a totes per fer d'aquest cap de setmana quelcom inovidable.

Escribir comentario

Comentarios: 1
  • #1

    Gilberto Neiss (lunes, 06 febrero 2017 06:46)


    What's up, I check your blog daily. Your writing style is awesome, keep doing what you're doing!