PASSOS 2016

La nostra gran família

Tot va comença un dissabte. Semblava un dia normal en la rutina de la gent. No obstant això, per certa part de la població tot anunciava que seria un dia inigualable: L'agrupament Escolta Joan Maragall engegava la seva sortida de passos. Els astres auguraven emocions, benvingudes, comiants, alegrias i llàgrimes, moltes llàgrimes.

 

 

Un entorn especial on fins i tot els més veterans es veien conmocionats i desorientats, cometent errors de novells, com caure en la tentació de menjar abans de que tothom sigués a taula.

Masses emocions concentrades en poc espai. Masses experiències a recordar. Masses canvis a digerir. Masses coses que van ser i no tornaran a ser. Masses il·lusions per viure. Masses amics a fer. Masses projectes a realitzar. Masses experiències per viure. Masses emocions per sentir.

 

 

En aquest context tan fràgil i íntim vam tenir la visita més inesperada: Una inspecció dels delegats de Juventut. No tenint prou destorbant aquest moment tan especial ens diuen: "Heu de marxar d'on esteu acampats, és ilegal, heu de desmontar totes les tendes ara mateix".

 

 

Però no els deixariem sortir-se amb la seva tan fàcilment. La unió fa la força i, precissament d'unió no anem curts. Una gran rotllana humana protegia es nostres tendes dels vils inspectors.

Vam resistir, resistir i resistir, fins que....... Vam descobrir que els inspectors eren els nostres nous caps!!! Quina sorpresa!!! Això si que no ens ho esperàvem.

A continuació tocava la entrega de Foulards als infants que se l'havien guanyat, demostrant el seu compromís amb el cau i la seva implicació en la seva unitat. Moment emotiu entre els emotius, on va caure alguna llagrimeta que altra.

Arribat el moment de la cerimònia de passos, es visqueren numeroses emocions, canvis, espectatives i tristesa. I ens haurem de quedar amb això, perquè el que succeeix a passos, es queda a passos, fins aquí puc lleg... dic escriure.


Un cop superat el tràngol que representa per a tothom passos i formades les noves unitats, tocava que les noves unitats es coneguessis i comencessin a escriure les seves primeres pàgines d'aquesta nova vida. I, sense adonar-nos, van arribar les famílies a divertir-se i aprendre amb nosaltres!! La veritat és que ja som un bon grapat, sembla mentida com en crescut en poc temps, encara alguns recorden quan erem quatre gats i ara la família ha crescut i més avinguda que mai.

Diuen que no plou a gust de tothom. Sabem que potser és cert, però nosaltres triem de que si que ho faci i, per això, ens vam dividir segons interessos en dos grans grups per a viure l'experiència del cau de primera mà: Els que preferien activitats dinàmiques que involucraven esforç físic i les que els hi agradava més asseure's i dur a terme activitats de debat on es va xerrar de diferents temes amb incidència directe sobre el projecte educatiu que ens afecta a totes nosaltres.

Com ja sabeu, us estimem a totes de tot cor i no canviaríem per res aquestes experiències, és impossible no voler formar part d'aquesta gran família i sentir-la com a quelcom teu i part irreemplaçable de la teva vida. No obstant això, sabem que arriba un moment en la nostra vida en la que hem d'aixecar el vol i deixar el niu del cau. Entenem la dificultat d'aquesta decissió i totes les nits sense dormir reflexionant amb el coixí que comporta.

Malgrat això, no volem que ens oblideu mai i, us agradi o no, formeu part de la nostra família i a això no s'hi pot renunciar. Moltes gràcies per tot, mai us oblidarem, sempre us recordarem i mai pararem de cridar-vos per a trobar-nos de nou i tornar a reviure tantes alegries com hem viscut juntes. Se us troba a faltar ja des de ja (llya per a ser més exactes). Moltes a tots els antics caps que han fet possible l'agrupament tal i com és avui dia, que formen el nostre estimat grup d'antics caps i un record molt especial als nostres familiars que s'afegeixen avui a aquest grup: Núria Seguí, Dídac Roca, Isa Domínguez i Marta Seguí. Per sempre al nostre cor i no us penseu que heu aconseguit lliurar-vos de nosaltres.

Escribir comentario

Comentarios: 0