Tot va començar molt abans de marxar de campaments, les nostres pioneres van voler ajudar a organitzar els seus propis campaments! Tot i les dificultats de selectivitats, finals de curs i mandra vacacional van aconseguir preparar el menú, la ruta i la ambientació dels seus campaments.
Aprofitant que ja hem enviat als cavernícoles de tornada, les Follets ens hem embarcat en una nova aventura: Engegar un projecte propi. Per a fer-ho, primer ens hem arrosegat, per a trobar les pistes que ens dirien que significa aquesta paraula tan rocambolesca.
Ahir nit es va dur a terme la reunió de famílies per introduir els campaments de primavera.
Vam explicar el que farem, però molt per sobre ja que es un secret!!
Desprès vam resoldre dubtes generals i per unitats.
Aquí teniu tota la informació:
El proper dissabte 17 de desembre esdevindrà el nostre dinar de famílies. Enguany tots els tràmits (ubicació i activitats) han estat gestionats per famílies motivades, amb el recolzament de 3 caps antiges: Núria, Marta S. i Mireia.
Els i les caps de Llops van assistir a la primera reunió de la Mogollops aquest dissabte 5 a les 10h del matí a la seu d'Escoltes Catalans.
Si us pregunteu què és això de la Mogollops, és una trobada associativa en la qual es troben tots els Llops i Llobes de caus d'Escoltes Catalans d'arreu de Catalunya un cp de setmana per a compartir experiències, aprendre, jugar, passar-s'ho molt bé, conèixer i començar a crear llaços amb Llops i Llobes d'altres caus.
Reprenent la reunió, es van començar a engegar els motors i s'estan començant a parlar de les diferents tasques que s'hauran de pensar i dur a terme, què volen treballar, quins objectius es proposen, quina ambientació es vol fer, el mètode com la duran a terme, etc.
Saben que queden moltes reunions encara, però ja ha sigut un bon començament i tenen moltes ganes d'avançar en el projecte.
Aquest cap de setmana les Follets ens ho hem passat molt bé. Hem iniciat el cau amb una activitat molt dinàmica: Hi havia dinosaures salvatges i, per a que no ens mengessin, haviem d'aturar-nos i tancar els ulls, així no ens veien. Per a poder tornar-nos a moure, havíem d'estar segures que no hi havia cap dinosaure al voltant, per això, restavem aturades fins que un companys s'apropava i ens donava un petó, cosa que significava que el perill s'havia anat.