AcampaSants 2017

 

 

Tot va començar un dia plujós, on joguines quedaven abandonades i un parc reclamava infants que hi juguessin. I en tot això, la Federació d'Esplais i Caus de Sants-Montjuïc (ECSM) es va posar mans a la obra per a omplir el parc de d'alegries, somriures i molta, molta diversió!!

 

Quan vam arribar al parc, vam conèixer a una família molt peculiar, on la filla volia cada cop més i més joguines. La nena, en veure que erem tantes i que ens ho passàvem tan bé va decidir demanar-nos que l'ajudèssim a aconseguir encara més joguines, quantes més joguines millor ens ho passaríem. Dit i fet, ens vam ficar mans a la obra per a aconseguir totes les joguines que pugèssim.

 

Com erem moltes, la millor opció era separar-nos en grups per a conseguir les joguines més ràpidament. Poc a poc, al llarg de la tarda i envoltades per diversió vam aconseguir una enorme quantitat de joguines, que contenta que es possaria la nena quan se n'adonés de totes les joguines noves que li havíem aconseguit, estàvem molt orgulloses de la nostra feina.

Però... El destí no deparava molt bones perspectives per a totes les joguines que tant d'esforç ens havía costat aconseguir. Resulta que tenint sempre joguines noves, la nena s'aborria molt ràpid de totes les joguines i les deixava de banda, abandonàndoles i deixant-les sense llar. Les joguines, soles i sense un lloc al que anar se sentíen molt tristes, havíem comés un error fatal en deixar-les en mans de la nena i l'havíem d'emmendar.

Vam pasar tota la tarda superant una prova rere una altra cercant alternatives per a aconseguir trobar una nova casa per a les joguines.

No obstant tot el nostre esforç, no ens en vam ensortir i la nit ens va enxampar amb les mans buides, sense un sostre sota el que dormir.

Les pobres joguines haurien de superar, al menys, una nit més al carrer.

 

Afortunadament, nosaltres, a diferència de les pobres joguines, comptàvem amb tendes per a protegir-nos de la freda nit i de l'implacable vent que bufava en tot el parc. Així que sense menys dilació tocava muntar la tenda abans que el darrer estertor del dia ens abandonés i no tinguèssim prou llum per a muntar les nostres tendes en condicions, plantades sobre el dur i fred ciment sobre el que hauríem de dormir tota la nit.

 

Arribada nit tancada, un cop finalitzades les activitats de nit, on vam correr d'allà cap a aquí tota la estona, sempre arriba l'hora. L'hora de, banyants per la llum de la lluna de Barcelona, ficar-nos dins les nostres tendes, plantades en mig del parc de la Espanya Industrial per a recarregar les bateries i preparar-nos per a afrontar plens d'energie les aventures que ens aguardarien al dia següent.

 

Al llarg del diumenge, vam reprendre la tasca de cercar un nou lloc on puguèssin anar les joguines abandonades. Aquest cop ens vam plantejar una estratègia una mica diferent, ens vam separar en dos grans grups amb una fita comuna: Construir un castell gegant on puguessin viure les joguines que haguessin sigut abandonades, fossin d'on fossin.

Finalment, vam aconseguir, entre totes, crear un gran castell on podien anar les joguines. Però aquest gran castell no tenia la finalitat d'encabir-les per sempre, sinò que serviria per a que tinguessin un lloc al que anar mentre cercaven una altra llar, un altre infant que les fes felices jugant amb elles, un altre infant que fos feliç jugant amb elles doncs, al cap i a la fi, la utilitat de la joguina no acaba quan un únic infant es cansa d'ella, una única joguina pot fer feliços a molts més infants i, entre totes ho hem fet possible, hem donat una segona vida a aquestes joguines, moltes gràcies!!!

No obstant això, una bona activitat no acaba fins a que s'avalua adequadament. Les valoracions són indispensables per a garantir la labor pedagògica d'esplais i caus, doncs permeten extreure informació dels resultats obtinguts i són d'extrema importància a l'hora d'engegar activitats futures. Sobretot si ens serveix per a millorar encara més un gran projecte que enguany ha viscut la seva 7a edició: l'AcampaSants!!!

Però sobre tot, al llarg de tota la trobada ens ha acompanyat un gran sentiment de germanor i caliu entre totes nosaltres. Sense importar l'esplai i cau d'on provenim, sense importar les nostres diferències d'edat, sense importar el nostre gènere, sense importar res més que compartir unes grans ganes de divertir-nos i gaudir d'aquesta experiència. Hem descobert que totes som iguals, totes gaudim de les mateixes coses i totes fem activitats amb els mateixos objectius, lluitant per a posar el nostre granet de sorra en construir una societat millor, més justa i centrada en les persones.

La unió fa la força, o això diuen i, un any més, s'ha demostrat que juntes ens ho passem molt millor. Hem gaudit d'un cap de setmana que mai oblidarem. De companyes que mai oblidarem. I sobretot d'un sentiment i unes amistats que sempre portarem al nostre cor. Esperem tornar-nos a veure molt aviat.

Escribir comentario

Comentarios: 0