Aquest dissabte 8 d'abril follets, llobes, raiers i pioneres del Joan Maragall vam carregar les motxilles, plenes d'energia i il·lusió per a dirigir-nos cap a les terres del Montseny, en busca de noves aventures i uns dies inovidables acompanyades d'unes persones inigualables. Juntament amb les caps, vam partir, omplint 2 autobusos amb sentiments dividits entre les ganes de diversió i de campaments per una banda i la tristor de deixar a les nostres famílies a les que no veuríem durant aquest dies. No obstant aixo, sabíem que les ganes de pasar-nos-ho bé i la bona companyia prevaldria per sobre d'aquesta enyorança.

En arribar a les faldes del Montseny i abans de començar, com de costum era l'hora de muntar el campament. Després d'esmorzar ens vam dividir en grups de servei i, entre totes vam decidir les normes i els límits i vam muntar racons als campaments per a divertir-nos durant els temps lliures: Racons on deixar missatges "cukis", espai d'aventura amb un slack-line, els típics cartells del cagometre i el killer, etc.

Un cop instal·lades van apareixer davant de nosaltres les bruixes i bruixots dels aquelarres del Ciuret: les Flunes, expertes en flora i fauna, les Ortícotis, expertes en orientació, les Camexites, expertes en pionerisme i les Salvavives, expertes en prevenció i primers auxilis. Ens van demanar ajut, per enfortir-les, totes les unitats ens vam distribuir i ens vam unir al Clan que més s'adequava a les nostres capacitats. Per a descobrir el nostre Clan ideal, ens vam sotmetre a unes proves específiques que només els més experts podrien superar.

A la tarda vam fer activiats per unitats: Les follets vam compartir amb les bruixes i bruixots del Ciuret quins eren els nostres habits i costums, al temps que les pioneres van tractar les relacions amoroses, adonant-se que no tot són sempre flors i violes i que el que li ha passat a algú altre ens  pot haver passat o ens podra passar en un futur a totes. Tanmateix, al llarg dels temps lliures, ens va arribar la informació que qui és cregués preparada, podia optar a guanyar-se la insignia d'Escoltes Catalans, superant unes proves que incloien coneixement de l'escoltisme, d'Escoltes Catalans i de motivació personal.

A la nit, abans de l'activitat de nit era el temps de la tradició més tradicional entre les tradicions del Joan Maragall (al temps que la més odiada i estimada a l'hora): El puré de patates antigravitatori amb farnkfurt al punt de carbonització!!

Després vam haver de perseguir en la foscor trossos d'estrelles caigudes del cel que fugien de nosaltres i s'amagaven, abans de caure derrotades pel cansament i dormir fins al dia següent, recarregant les bateries per a gaudir fins el darrer instant.

El dia següent era el moment de les excursions (per a follets i llops) i els Raids (per a raieres i pioneres). Follets van marxar per la muntanya, en direcció al turó del Castelar a la recerca de pals i  materials magics amb l'objectiu de defensar el llibre secret del seu Clan. Pel camí, pero, es van trobar la dificultat que la segona meitat del camí no estava marcada i només un dels grups tenia el mapa magic que mostrava la ruta correcta. Per tant, aquest grup va haver de demostrar les seves capacitats d'orientació per a seguir el camí marcat al mapa i dissenyar marques per a que la resta de grups arribessin al mateix destí sense incidents.

Per la seva banda, les pioneres es van llevar amb ganes de raid, pero per a marxar, encara havien de fer una activitat conjunta amb raiers envers sexualitat. Cap alla al vespre van marxar de raid en quatre grups de cinc components amb tres reptes: Arribar al punt indicat en el mapa per a trobar-se amb un grup de raieres i dormir, inventar-se una historieta que contingués elemens determinats i apadrinar un element del bosc del Montsey. El dillluns es van llevar ben d'hora per tal d'arribar a la casa, dutxar-se i estar llestes per a preparar la mona a temps!! I el que és més important, sense perdre's.

Per la seva banda els follets i les llops, en arribar de les seves respectives rutes i posar en practica les seves habilitats per a orientar-se i recollir els materials necessaris, van gaudir d'una bona estona de temps lliure per a preparar les seves actuacions per a la vetlla, abans de fer activitats conjuntes entre aquestes dues unitats, aprofitant que l'altra meitat del cau estava de raid i es trobaven soles al terreny.

El tercer dia al dematí i abans de que arribessin pioneres i raieres del raid, els follets van aprofitar i fer tancament i valoració dels seus carnets. Els carnets de follets els van fer servir com a eïna per a demostrar si realment eren mereixedores del foulard, tant les que s'ho havien de guanyar com les que el volien conservar. La prova de foc va ser, amb l'ajut del seu carnet, justificar que era per elles el foulard i perque n'eren mereixedores davant de les seves companyes, que també les ajudaven si ho necessitavent. A continuació introduien el carnet en una caixa de sacrificis que interpretava la seva sinceritat i l'aplaudiment que feien les companyes per a valorar si realment se'l mereixien.

Abans de dinar, als diferents clans els hi va arribar una carta d'un altra clan amic demanant-li ajut. Pero per a obtenir la resposta havien de fer una ofrena a un altre clan del ciuret.... I quina millor ofrena que molta, molta, pero moltíssima xocolata? Doncs millor que aixo és una escultura comestible amb una quantitat infinita de xocolata.

Per tant, cada grup es va centrar en realitzar la "mona" més original i més ensucrada de totes!! Van sortir molt xules totes!

Justament havent dinat va arribar un dels moments més esperat de campaments: Les proves de Foulard!! Les follets van haver de ser sofertes al patiment fent una volta descalces per tot el terreny, al fastig mastegant durant 20 segons una fulla i superar les situacions complexes resolent un problema d'allo més complicat. Els caps, a més, van haver de soportar un cubell d'aigua freda per a refresca'ls-hi les idees!!

Les pioneres també van fer les seves pertinents proves del Foulard, on la Cris, la Jodie, la Natalia, el Xavi, la Carla, la Bruna i la Gina van haver de guanyar-se el foulard de les maneres més boges: Fer la croqueta moll per la sorra, menjar-se un plat fastiós, tocar insectes morts o tampons mullats en oli amb els ulls tancats, recitar un poema davant de tota la unitat o haver de triar de quina cantimplora beure creient que una de les dues té aigua de vater.

Després de berenar va arribar l'hora dels consells: Consell de bolet per als follets. Consell de roca per les llops. Consell de tronc per els raieres. Consell de pi per les pioneres.

En aquests espais s'expressen i es reflexiona envers pors i inquietuts personals sota la consigna de que el que pasa a consell es queda a consell. Un espai únic de reflexió personal i grupal.

I... per fi va arribar l'hora!!! L'hora de la cerimonia d'entrega de foulards!!! Sentir per fi la sensació de portar el propi foulard al coll. De sentir-se membre d'aquesta gran família. De saber que tenim uns companys, uns amics, que no perdrem mai.I tenir la certesa de que el futur ens depara moltes més experiencies de valor incalculable com aquesta.

No tan emotiva pero igualment profunda va ser la primera edició de la entrega d'insignies d'Escoltes Catalans pel foulard del Joan Maragall (potser no hi ha moltes més i s'ha d'aprofitar abans de que es culmini el procés). Els membres del nostre cau que han estat amb nosaltres 3 anys o més complets a Escoltes Catalans i que se sentien preparades per a superar les proves i compromesses amb l'associació van obtenir aquest símbol que els uneix ja no només al Joan Maragall, sino al moviment d'Escoltes Catalans.

Després de tantes emocions, la vetlla culmina una nit intensa i divertida. Totes les unitats, inclosos els caps, van participar amenitzant aquest moment amb les seves actuacions originals i divertides. Vam mostrar a tothom el fruit dels nostres assajos durant els campaments i la nostra motivació per a gaudir d'aquest moment i compartir aquestes experiencies amb tothom. 

Tot seguit, després de veure com la resta d'unitats els hi passaven la ma per la cara en les actuacions de la Vetlla, va arribar el clímax per a les pioneres: La Promesa. En Dani, en Xavi, l'Aloma, l'Adria, la Natalia, la Bruna, la jodie, la Carla, la Cris i la Teresa van fer la promesa entre llagrimes dels padrins, dels fillos i dels pioners que estaven escoltant-les. Va ser una cerimonia d'allo més maca.

L'endema al matí tothom es va llevar cansat i amb una barreja de sentiments: Feliços d'haver compartit aquests dies i alhora tristes perque s'acabaven els campaments. Tot i així, la tristesa no va impedir que ens empastifessim de pintura, nocilla, cous-cous, fang, ketxup, mostassa i qualsevol cosa que pogués tacar! La Guerra Guarra havia tornat!!! Per sort, a la casa hi havia dutxes i vam poder pujar a l'autocar, després de dinar, més o menys decents (amb restes encara als cabells i cicatrius de guerra als foulards).

Ja des de casa, mirem enrere i, arribats a aquest punt, l'única cosa que podem fer és donar les gracies a tots i totes les caps que han estat amb nosaltres, ja siguin de la nostra unitat com d'una altra i, per descomptant, sense oblidar-nos de les caps que vvan venir per fer la Promesa. Gracies per haver-vos-ho currat tant, per dedicar-vos-hi tant, per estimar-nos tant i per fer-nos créixer tant.

Gracies també a les famílies, als follets, als llops, raiers i pioneres, per fer únics aquest campaments. No són els infants i joves els únics que creixen com a persones i aprenen durant els campaments, els caps també creixem i aprenem amb ells i elles, ens fan adonar-nos de la bellesa d'aquests moments, d'experiencies inigualables que no podríem viure de cap altra manera i de fer-nos ser, dia a dia, millors persones i orgulloses del creixement i la evolució de cada infant i jove. No hi ha paraules per a descriure aquest sentiment, que fal que tots els esforços i maldecaps valguin la pena. I per últim, també un agraïment especial a na Teresa, per la seva col·laboració en la redacció d'aquesta entrada al blog, moltes de les paraules presents són obra seva.