Avui hem viscut totes un dia molt espècial: Era el primer dia de cau!!
Els follets hem conegut a moltíssimes amigues noves i hem gaudit tant que se'ns va fer curt, no ens havíem adonat que ja era hora de dir adeu.
Com hem dit els follets ens hem trobat amb moltes amigues noves i, quina millor forma de coneixer-nos millor que jugant una bona estona?
El pistoler, una de les nostres activitats favorites s'adapta perfectament a aquest objectiu i, a més de pasar-nos-ho d'allò més bé, ens va servir per a començar a familiaritzar-nos amb les noves companyes, amb qui compartirem un gran número d'experiències al llarg d'aquest curs que tot just comença.
Totes crèiem que ens sabíem prou bé els noms de totes les nostres companyes i ens sentíem amb prou confiança com per a posar-ho a prova: Vam jugar a un mataconills ben especial, per a poder fer asseure a un conill havíem de dir el seu nom, com si no fos prou difícil encertar amb la pilota, a més havíem de pensar a qui donar-li i recordar el seu nom!! I malgrat que semblés complicat en un inici, ens vam ensortir sense problemes i va resultar ser més divertit encara que l'original.
Semblava que amb tot això ja en teníem prou, però, en arribar l'hora de berenar es van presentar uns personatges ben peculiars: Uns cavernícoles que s'havien perdut en mig d'una tempesta de neu i quedaren congelats fins el dia d'avui, que s'han despertat, en mig d'un bassal d'aigua i gel, a l'interior del nostre cau. Aquests cavernícoles estan molt interessats en la nostra cultura i en conèixer que és això que anomenem cau. No obstant això, és massa informació per a digerir en un únic dia així que, de moment vam decidir mostrar'ls-hi els nostres hàbits alimentaris i com acostumem a menjar.
Els tres cavernícoles quedaren força sorpresos per la nostra bona educació a l'hora dels àpats i el costum de no començar a menjar fins que cantessim. Cantar representa el fet de que ja hi érem tots a taula amb el menjar i preparats per a començar. Tanmateix, també els hi vam voler expressar allò que ens agradava i el que no. Com erem moltes, vam decidir distribuir diferents imatges al llarg de l'espai i, de forma individual, introduir en un pot especial el que en pensavem, per a que els cavernícoles ho puguessin llegir tranquil·lament al llarg de la setmana que ve.
I, amb tot això, ja gairebé havíem exaurit el nostre preciat temps al cau. Ens ho havíem passat d'allò més bé i ens havíem divertit moltíssim i, al final, arriba el moment de compartir aquests sentiments amb els i les companyes. A totes ens agrada saber el que senten i pensen els altres i, encara més, si és per dir-nos que s'han divertit tant com nosaltres: Vam descobrir que totes estàvem d'acord.
Per últim, vam poder triar una activitat de tancament entre aquelles que més ens agradaven i el crit va ser unànime: Tot s'hi val!!! Tot s'hi val!!, doncs apa, a jugar i fins a la setmana que ve!!!
Escribir comentario