Aquest cap de setmana els i les membres del Joan Maragall hem viscut la nostra tradicional sortida de passos de branca (o d'unitat). Tot va començar fent camí per a poder arribar al nostre destí.

Com es habitual mentre fem camí per la vida, ens tocarà menjar la pols, la pols del camí que ens porta a crèixer com a persones, fent amics i aprenent fent. La diversió és garantida.

Fins i tot ficar-nos dins del fang, com han fet molts. Ajudant-nos entre nosaltres, al pas dels meus companys. Els nostres companys més grans, ajudant als més petits, al cap i a la fi totes som membres d'aquesta gran família.

Arribada l'hora de dinar, en la nostra gran rotllana, malauradament hi havia gent que s'havia oblidat el dinar. No obstant això, compartir és viure, i viure és estimar. Totes ens estimem i no vam tenir cap problema en compartir el poc aliment, que porto al meu sarró.

La música ens alegra sempre el dia i avivem amb el cant, el pas dels nostres companys. I cada cop més és així, ens encanta fer sonar la guitarra i cantar amb les companyes. No poden faltar mai moments de diversió amb la música com a co-protagonista, juntament amb els infants i joves.

Un cop conformades les noves unitats i interactuat amb les noves companyes era el moment de juntar-nos TOTES, incloent les nostres indispensables famílies, que vingueren a gaudir de les nostres activitats de diumenge, juntament amb infants, joves i caps.

Se'ns dubte un dels moments més divertits de l'any, on fins i tot els més gran poden, per una estona, torna a sentir-se com nens. Temps per correr, gaudir de la grata companyia, viure l'ambient de cau i deixar de banda les preocupacions que envolten la nostra vida diària.

Per descomptat, al cau no tot és correr, també hi ha espais de reflexió i debat. En aquest cas, les nostres famílies també van conversar envers temes candents com el procés de fusió de l'escoltisme català i el futur d'una possible comissió de famílies.