Passos 2017

 

 

 

Aquest cap de setmana els i les membres del Joan Maragall hem viscut la nostra tradicional sortida de passos de branca (o d'unitat). Tot va començar fent camí per a poder arribar al nostre destí.

 

Com es habitual mentre fem camí per la vida, ens tocarà menjar la pols, la pols del camí que ens porta a crèixer com a persones, fent amics i aprenent fent. La diversió és garantida.

Fins i tot ficar-nos dins del fang, com han fet molts. Ajudant-nos entre nosaltres, al pas dels meus companys. Els nostres companys més grans, ajudant als més petits, al cap i a la fi totes som membres d'aquesta gran família.

Arribada l'hora de dinar, en la nostra gran rotllana, malauradament hi havia gent que s'havia oblidat el dinar. No obstant això, compartir és viure, i viure és estimar. Totes ens estimem i no vam tenir cap problema en compartir el poc aliment, que porto al meu sarró.

La música ens alegra sempre el dia i avivem amb el cant, el pas dels nostres companys. I cada cop més és així, ens encanta fer sonar la guitarra i cantar amb les companyes. No poden faltar mai moments de diversió amb la música com a co-protagonista, juntament amb els infants i joves.

Després de tot això, era el moment on l'angoixa i la ilusió s'entrecreuen. La incertesa de la cerimònia de passos. Moments per a dir adéu als companys que canvien a una altra branca i companys nous amb els que compartirem unitat el curs que entra. Moments per a dir adéu als antics caps i conèixer als nous caps. I com no, formar per fi les noves unitats, els nous companys amb qui compartirem tantes experiènces, anècdotes i confidències al llarg dels dies que ens deparen plegats.

 

Un cop conformades les noves unitats i interactuat amb les noves companyes era el moment de juntar-nos TOTES, incloent les nostres indispensables famílies, que vingueren a gaudir de les nostres activitats de diumenge, juntament amb infants, joves i caps.

 

Se'ns dubte un dels moments més divertits de l'any, on fins i tot els més gran poden, per una estona, torna a sentir-se com nens. Temps per correr, gaudir de la grata companyia, viure l'ambient de cau i deixar de banda les preocupacions que envolten la nostra vida diària.

 

Per descomptat, al cau no tot és correr, també hi ha espais de reflexió i debat. En aquest cas, les nostres famílies també van conversar envers temes candents com el procés de fusió de l'escoltisme català i el futur d'una possible comissió de famílies.

Tot plegat un cap de setmana ple de barrejes d'emocions. Tristesa, melancolia, neguits, sorpreses, novetats, alegries, grans esperances i enormes espectatives pel que ens depararà el futur, afrontant-lo amb motivació implacable, un futur que escriurem totes juntes dia a dia.

endavant!!! sou el nostre futur

Escribir comentario

Comentarios: 1
  • #1

    Mireia (domingo, 15 octubre 2017 00:35)

    Trobada de passos genial! Tots hem gaudit molt. Gràcies per l'esforç i dedicació �.