Follets al laberint galàctic


Aquest dissabte la unitat de Follets hem fet un cau molt especial!! En arribar ens hem trobat que l'Etamin, el drac de 100 caps que ha demanat el nostre ajut, ha rebut una pista que ens duia a superar un laberint ben peculiar. Acte seguit ens hem posat en camí.

En arribar a la entrada dels jardins d'Horta, tot just havent esmorçat per a reposar la energia emprada en el viatge, ens ha rebut el personal encarregat del seu manteniment i ens ha informat de la especial natura d'aquest paratge i la importància d'ajudar a mantenir la natura, sense malmentre-la, molt més que allò habitual.

Un cop a dins, vam descobrir que la pista era en realitat una caixa. Una caixa meravellosa que havíem d'invocar seguint un peculiar encanteri: Ens vam dividir per grups i cada grup havia de localitzar 6 punts en el mapa i realitzar un ritual determinat. Tot plegat però, el més complicat va ser aprendre a orientar-nos en l'espai amb l'ajut del mapa, moltes era el primer cop que ens hi trobàvem en aquesta situació, però entre totes ens vam ajudar i ens en vam ensortir d'allò més bé.

Un cop dut a terme el ritual, sota una pluja incesant i uns riures contagiosos, vam descobrir que la caixa havia aparegut en un indret a cobert conegut per totes nosaltres: El nostre cau.

Un cop al cau, amb una fam monstruosa, el primer que volíem fer era omplir el budell. I després de dinar, vam gaudir d'allò més juntament amb la resta de companyes, aprofitant la rara ocasió de tenir tot el cau només a per a nosaltres. Ens ho vam passar molt bé totes juntes, la veritat, i vam fer moltes coses diferents.

Tant bé ens ho vam passar que ens vam oblidar de la principal raó d'haver tornat al cau (i no, no va ser la piscina, encara que ho pugui semblar): Trobar la caixa del planeta amic de l'Etamin. No obstant això, malgrat haver jugat per tot el cau no l'havíem vist encara (malgrat que no la estiguèssim buscant, de ben segur l'hauríem d'haver vist). Això era a causa de que era màgica i només es podia veure amb els ulls tancats. Veure amb els ulls tancats... Semblava difícil, però vam treballar en equip on hi havia gent que tancava els ulls i altres companyes que, en absolut silenci, les guiaven per l'espai fins que vam ser capaces de trobar la caixa!!

Abans d'obrir la caixa vam descobrir la natura d'aquest peculiar amic de l'Etamin: Procedia d'un planeta molt fosc i fred, envait per la tristesa. Entre totes volíem ajudar-lo per a que no se sentís tan trist. Però per a saber com ajudar-lo, primer havíem de saber perfectament quà era el que tenia, què era la tristesa. La tristesa és un sentiment que cadascuna sentim de forma diferent. Per tant, primer ens vam distribuir per a representar, en un dibuix, que era per a nosaltres la tristesa i després ho vam compartir totes juntes.

Tot seguit, ens vam dividir en grups i cadascú va pensar i representar una situació que representés la tristesa i entre totes vam pensar com podríem ajudar a una persona que ho estigués visquent. Per últim, també vam aprofitar i vam redactar, entre totes, les normes bàsiques que ha de tenir la nostra unitat, per a evitar que ningú se senti trista.

Per acabar, després de berenar i valorar el cau, vam descobrir que entre el nostre berenar havia aparegut un mineral misteriós: es tractava del mineral de l'alegria del planeta de la tristesa. Aquest mineral era el que dotava d'alegria a aquest planeta, no obstant això era molt petit i no era capaç de nodrir de prou alegria als seus habitants. Per tant, teníem una nova tasca: Contagira a aquest mineral d'alegria per a que creixi molt i sigui capaç d'iluminar els dies al planeta de la tristesa.

Escribir comentario

Comentarios: 0